Avui no he sabut com reaccionar...

Sabeu aquelles situacions on no sabeu que fer o us quedeu sorpresos del comentari que us fan?
Doncs bé, això és el que m'ha passat a mi i les dues situacions en menys de deu minuts. Explico:
Avui he anat amb mon pare a l'Expro Reus ha fer-hi una visita. Mentre miravem un dels stands jo m'he fixat en un altre sobre un líquid que venien però no hi he fet cas. Llavors quan hem acabat d'aquell stand ens ha vingut un noi i només dirigint-se a mi per vendre un producte que feia que no necessitessis cap mena de protecció per no relliscar a la dutxa. El noi amb ganes de vendre, lògic, m'ha fet un discurs que ni el de Bush en els seus millors moments, explicant-me tot lo bo del producte. Però quan m'ha comentat el preu he dit que no m'interessava. I mon pare qaun hem marxat en una altra direcció resulta que em comença a fer broma de que el noi volia lligar amb mi, quina gràcia.
La segona situació: a l'stand de les assegurances Santa Lucía em pregunten si vull entrar en el sorteig d'una mini-cadena de música i dic que sí. Em porten a una taula i omplo la butlleta amb les meves dades. I al final de la butlleta et pregunta si tens algun tipus d'assegurança i jo dic que no i la noia que està amb mi em mira al·lucinada perquè no tinc cap assegurança. I jo encara més sorpresa que em quedo per la seva reacció.
La seva pregunta següent era si encara vivia amb els pares i jo he dit que si sent una opció de vida de la més normal (amb els temps que corren) i sabeu que m'ha contestat: quina sort? i jo li he dit: bé, sí, com estan les coses ja m'agradaria marxar però serà que de moment no.
És a dir, en resum, quina tarda més surrealista he tingut i aquí en deixo constància.
Apa siau