Heu llegit perfectament: tinc reformes a la meva vida. No us penseu res del que estue pensant perquè us puc llegir la ment jeje. Bé, resulta que l'altre dia es va trencar la rodeta que té la tauleta de nit i aquest va ser el límit per decidir-me a canviar els mobles. Fins aquí tot correcte. Quan durant la búsqueda del lloc on fer els mobles va sorgir la idea de canviar-ho tot. Em refereixo a l'empaperat i endolls/interruptors i tenint uns manetes a casa al final reforma a l'engros. Els mobles ja estan encarregats i ara tenim un mes més o menys per fer la resta i aquesta setmana ja he estat treient coses i llençant-ne també perquè hi ha coses que tenen més anys o són tonteries que com sempre acostumo a guardar tot no sé perquè.
Bé, ja aniré explicant
Salutacions
jueves, 23 de octubre de 2008
domingo, 12 de octubre de 2008
Canvien els gustos o no?
Alguns de vosaltres potser sabeu que en qüestió de música a la ràdio estic "enganxada" a Ràdio Flaixbac des de fa bastant de temps ja que posen música bastant bona entre anglesa i catalana majoritàriament. I a partir d'aquí he redescobert un grup que fa temps que havia escoltat una cançó seva però que no m'havia dedicat a buscar el nom del grup. Fins fa uns mesos on per la ràdio van posar el primer single del nou disc i llavors no he fet res més que escoltar-lo dia sí dia també.
Us diré que s'anomenen Lexu's i que canten en català. El seu últim disc és "La Vida Perfecta"
amb 12 cançons molt xules i amb alguna d'elles que t'entra al cor com "Soletat". Han sortit per la tele i ràdio presentant el primer single "Fràgil" i espero que facin més concerts poder-hi anar que segurament estaran molt bé.
amb 12 cançons molt xules i amb alguna d'elles que t'entra al cor com "Soletat". Han sortit per la tele i ràdio presentant el primer single "Fràgil" i espero que facin més concerts poder-hi anar que segurament estaran molt bé. Una altra de les novetats dels meus cantants o grups favorits és que segurament l'any que ve reaparegui ROBBIE WILIAMS després d'una vaga en contra de la seva discogràfica i d'haver passant el temps entre l'equip de futbol i a la busca d'ovnis. Esperem que torni inspirat i ens regali un bon disc i una gira de les grans per treure'm l' espineta de l'última vegada que va venir a Bcn quan jo estava a York , quina ràbia!!
Aquestes són de moment les meves news de la week
see you later, alligator
PS: web page dels Lexu's: www.lexus.cat
El món de la catequesi en crisi ???
Aquests darrers dies anant caminant per Tarragona en direcció a la feina em vaig trobar un cartell curiós. El contingut d'aquest era que els nens en edat de fer la comunió, post-comunió, confirmació o estar amb un esplai que s'apuntessin a fer catequesi a una parròquia de Tarragona. No em vaig sorprendre ja que els temps que corren i les idees polítiques que els mandataris ens volen fer creure a més de la religió que ja porta una crisi en molts sentits han hagut de recórrer a la publicitat!!
Bé, la meva reflexió és la següent: Si les coses no canvien a curt-mig termini la crisi de vocacions i de nens que no fan la comunió serà bastant alt i als pares que controlin els excessos en aquests tipus de celebracions.
I en d'altres sectors de la societat vagin començant a reflexionar sobre la "cultura de la por" que des de que mana Bush ens ha inculcat portant-nos a la crisi econòmica
i la resta de països que en patim les conseqüències haguem d'anar "salvant la papeleta" als especuladors i com sempre la culpa és dels? ho endevineu, no? ELS TREBALLADORS, qui si no?
i la resta de països que en patim les conseqüències haguem d'anar "salvant la papeleta" als especuladors i com sempre la culpa és dels? ho endevineu, no? ELS TREBALLADORS, qui si no?Un missatge: esperem que a partir de l'any que ve les coses anirant a millor, i tant!!! I qui vulgui ser pessimista que s'ho pensi dues vegades.
domingo, 5 de octubre de 2008
Avui no he sabut com reaccionar...
Sabeu aquelles situacions on no sabeu que fer o us quedeu sorpresos del comentari que us fan?
Doncs bé, això és el que m'ha passat a mi i les dues situacions en menys de deu minuts. Explico:
Avui he anat amb mon pare a l'Expro Reus ha fer-hi una visita. Mentre miravem un dels stands jo m'he fixat en un altre sobre un líquid que venien però no hi he fet cas. Llavors quan hem acabat d'aquell stand ens ha vingut un noi i només dirigint-se a mi per vendre un producte que feia que no necessitessis cap mena de protecció per no relliscar a la dutxa. El noi amb ganes de vendre, lògic, m'ha fet un discurs que ni el de Bush en els seus millors moments, explicant-me tot lo bo del producte. Però quan m'ha comentat el preu he dit que no m'interessava. I mon pare qaun hem marxat en una altra direcció resulta que em comença a fer broma de que el noi volia lligar amb mi, quina gràcia.
La segona situació: a l'stand de les assegurances Santa Lucía em pregunten si vull entrar en el sorteig d'una mini-cadena de música i dic que sí. Em porten a una taula i omplo la butlleta amb les meves dades. I al final de la butlleta et pregunta si tens algun tipus d'assegurança i jo dic que no i la noia que està amb mi em mira al·lucinada perquè no tinc cap assegurança. I jo encara més sorpresa que em quedo per la seva reacció.
La seva pregunta següent era si encara vivia amb els pares i jo he dit que si sent una opció de vida de la més normal (amb els temps que corren) i sabeu que m'ha contestat: quina sort? i jo li he dit: bé, sí, com estan les coses ja m'agradaria marxar però serà que de moment no.
És a dir, en resum, quina tarda més surrealista he tingut i aquí en deixo constància.
Apa siau
Doncs bé, això és el que m'ha passat a mi i les dues situacions en menys de deu minuts. Explico:
Avui he anat amb mon pare a l'Expro Reus ha fer-hi una visita. Mentre miravem un dels stands jo m'he fixat en un altre sobre un líquid que venien però no hi he fet cas. Llavors quan hem acabat d'aquell stand ens ha vingut un noi i només dirigint-se a mi per vendre un producte que feia que no necessitessis cap mena de protecció per no relliscar a la dutxa. El noi amb ganes de vendre, lògic, m'ha fet un discurs que ni el de Bush en els seus millors moments, explicant-me tot lo bo del producte. Però quan m'ha comentat el preu he dit que no m'interessava. I mon pare qaun hem marxat en una altra direcció resulta que em comença a fer broma de que el noi volia lligar amb mi, quina gràcia.
La segona situació: a l'stand de les assegurances Santa Lucía em pregunten si vull entrar en el sorteig d'una mini-cadena de música i dic que sí. Em porten a una taula i omplo la butlleta amb les meves dades. I al final de la butlleta et pregunta si tens algun tipus d'assegurança i jo dic que no i la noia que està amb mi em mira al·lucinada perquè no tinc cap assegurança. I jo encara més sorpresa que em quedo per la seva reacció.
La seva pregunta següent era si encara vivia amb els pares i jo he dit que si sent una opció de vida de la més normal (amb els temps que corren) i sabeu que m'ha contestat: quina sort? i jo li he dit: bé, sí, com estan les coses ja m'agradaria marxar però serà que de moment no.
És a dir, en resum, quina tarda més surrealista he tingut i aquí en deixo constància.
Apa siau
Conferències+bici+gent=una dia a la capital
Retrobats en el que podia ser un dels blogs menys actualitzats de la xarxa de les xarxes, avui em disposo a posar-lo al dia.
El dissabte passat vaig anar a Barcelona a unes conferències del British Council a la zona "in" de Bcn, és a dir a l'avinguda del Tibidabo. On quan surts dels ferrocarrils de la Generalitat et trobes el conegut Tramvia Blau que et puja al parc del Tibidabo. Us faré un resum: les conferències van estar força bé i també vaig trobar una companya de facultat que sempre ens trobem en aquests llocs i una noia de l'any passat. I allí vaig passar el matí que va estar molt ben aprofitat.
A l'hora de dinar vaig anar al centre,, per cert, ple de gent i turistes anglesos "per un tub". I entre tant turista vaig fer algunes compres: llibres, per suposat, un cd (el nou dels Lexu's: recomanable al 100%) i alguna coseta més però no vaig tenir molt de temps per fer compres.
A l'hora de dinar vaig anar al centre,, per cert, ple de gent i turistes anglesos "per un tub". I entre tant turista vaig fer algunes compres: llibres, per suposat, un cd (el nou dels Lexu's: recomanable al 100%) i alguna coseta més però no vaig tenir molt de temps per fer compres.
I ara la queixa: els ciclistes
acostumen a queixar-se de que no se'ls respecta però i ells? que van per Bcn per carrers plens de gent i ell intentant esquivar els vianants? I a sobre no et queixis per dir-los incivics perquè encara en pots sortir perjudicat. Llavors que no es queixin tant.
acostumen a queixar-se de que no se'ls respecta però i ells? que van per Bcn per carrers plens de gent i ell intentant esquivar els vianants? I a sobre no et queixis per dir-los incivics perquè encara en pots sortir perjudicat. Llavors que no es queixin tant.La resta del dia va anar força bé i quan vaig arribar a casa: dutxa, sopar i dormir que portava llevada des de les 6h del matí.
Aquests dies han anat força bé per la feina i anant a mirar mobles per l'habitació que em vull canviar tota i de pas posar-me un llit més gran per mi sola.
I fins aquí les meves news....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)