Si hi ha dies surrealistes, el passat dissabte en va ser un. Dia esplèndid per quedar a dinar amb les amigues, aquest en va ser un. Trobada a les 13h al balcó del mediterrani (TGN). El dinar va ser al IL Pastificcio on unes pizzes 
i plats de pasta van omplir els nostres estomacs. Mentre parlaven d'ametlles (jejeje) i feina vam passar l'estona. Després unes compres a diferents botigues on em vaig comprar uns mitjons de colorins. Llavors ens vam trobar amb la Rocío per anar a pendre alguna cosa i al cap d'una estona un tempesta 
de llamps i trons, sobretot amb molta aigua. Amb el cotxe de la Rocío vam intentar portar la Raquel a veure si marxava el tren però res de res anat per la carretera que sembalava un mar i on no es veia res de res. Com que el seu pare va decidir anar-la a buscar a TGN pq els trens 
no funcionaven, el nostre següent destí va ser el Parc Central on vam estar donant un tomb i la tempesta ja havia passat cada una de nosaltres tornavem "sanes i salves" a casa i jo amb els peus fets pols per què m'havia posat les sandàlies noves que m'havia comprat(quin desastre!!!!). Fins i tot ens va entrar una mica d'aigua al magatzem que encara està humit.
Lo del plis, plas, plus etc. és una actvitat de risoteràpia, no comments
i plats de pasta van omplir els nostres estomacs. Mentre parlaven d'ametlles (jejeje) i feina vam passar l'estona. Després unes compres a diferents botigues on em vaig comprar uns mitjons de colorins. Llavors ens vam trobar amb la Rocío per anar a pendre alguna cosa i al cap d'una estona un tempesta 
de llamps i trons, sobretot amb molta aigua. Amb el cotxe de la Rocío vam intentar portar la Raquel a veure si marxava el tren però res de res anat per la carretera que sembalava un mar i on no es veia res de res. Com que el seu pare va decidir anar-la a buscar a TGN pq els trens 
no funcionaven, el nostre següent destí va ser el Parc Central on vam estar donant un tomb i la tempesta ja havia passat cada una de nosaltres tornavem "sanes i salves" a casa i jo amb els peus fets pols per què m'havia posat les sandàlies noves que m'havia comprat(quin desastre!!!!). Fins i tot ens va entrar una mica d'aigua al magatzem que encara està humit. No res, aventures i anècdotes divertides que sempre recordarem.
Fins una altra (no aviso quant...)
Lo del plis, plas, plus etc. és una actvitat de risoteràpia, no comments
1 comentario:
Quin canvi de plantilla, eh ametlleta??? Per cert, va estar guai el dissabte, tot i l'aiguada que va caure... No en vull sentir ni a parlar més del plis-plas-plus... que sinó, tornarà a diluviar, jeje!!!
Publicar un comentario